Jorditorres

Quan tenía 6 anys els Reis em varen dur un cotxe a piles, un Mercedes 300 sl descapotable dels 60′. Plàstic vermell, cromats i pell beige, pura luxuria. El conduía tot content pel passadís de la Ronda de Sant Pau -la casa on vaig néixer- fins que vaig trencar el volantet del mando. Amb les rodes bloquejades a un costat i enfurismat amb els que m’havien fotut els reis, em vaig passar tota la tarda choca-rebota contra la paret. La persistencia en el error és absurda, pero és la meva forma d’experimentar. Com em costa dir en paraules un simple t’estimo…

(more…)